Jape

Richie Egan és dublinès i és el nom que s'amaga darrera aquest projecte de curta existència, de moment. Una guitarra sitaritzada i electrònica de baixa fidelitat serveixen de base per aquesta cançó enganxosa i convincent. Podriem parlar de Stereolab, Kraktwerk i Yo la tengo però seria parlar per parlar. O no.
Jape- Floating ("The Monkeys At the Zoo Have More Fun Than Me" Trust me I'm a thief 2004)

Shannon Wright

A mitjans dels 90 encapçalava la banda d'indie-rock Crowsdell. L'any 99 la de Florida iniciava la seva carrera en solitari acollida pel segell Quarterstick, la branca més roots de Touch and Go. D'una cançó bluesera ha anat desfilant cap a una cançó d'autor propera a Cat Power. Acaba de publicar el seu sisè disc en solitari i aquí tenim una mostra del que ens ofereix. Màgia amb piano.
Shannon Wright- everybody's got their own part to play ("Let in the light" Quarterstick 2007)

Suicide

Alan Vega (veu) i Martin Rev (sintetitzador, percusions) van revolucionar l'escena art-punk del NY de finals dels 70 amb un disc que encara avui porta cua. Mentre els seus contemporanis com els New York Dolls o els Ramones construien el discurs amb instruments clàssics ells se servien d'un simple sintetitzador per instrumentar tenebroses sinfonies a melòdiques i repetitives que podriem etiquetar com a psicobilly futurista. Imprescindibles i fundacionals.
Suicide- ghost rider ("Suicide" Red Star 1977)

Erm

David Pérez és el nom propi que s'amaga darrera d'aquest projecte. Debutava fa un parell d'any amb "Erm" (Discmedi, 2005) i acaba de publicar nou treball "Manifest líquid" (Discmedi 2007). Aquí us proposo el clip del seu primer nou single, "El guardià de magatzem". El garage kid barceloní Àlex Julià s'encarrega de la realització.

My Bloody Valentine

Sens dubte són i seran un nom fonamental de la història del música independent de guitarres. Només amb 6 anys de carrera, 3 LPs i algun EP són els pares del shoegazing i van redefinir el noise melòdic com abans havien fet a la seva manera The Velvet Underground, Sonic Youth i The Jesus and mary Chain, totes bandes imprescindibles i de punt i a part. Kevin Shields, líder del quartet, es va passar 3 anys gravant l'últim i gloriós disc de la banda, "Loveless". El disc va costar 200.000 lliures i gairebé arruina la discogràfica. Sens dubte va valer la pena. Amb joies com aquest tema que aquí us proposo es pot tornar a creure en Deu, en un Deu que juga amb guitarres, això sí.
My Bloody Valentine- sometimes ("Loveless" Creation 1991)

Robert Pollard

Va crear Guided by Voices a principis dels 80. De professió: professor, una ocupació curiosa per una estrella de l'indie-rock. Prolífic i involucrat en molts projectes , amb el seu nom propi ha publicat 13 discs des de 1996 a part dels 20 discs de Guided by Voices des de 1987. Aquest any publica dos discs a Merge i aquí us proposem un tema d'un d'aquests. Rock independent amb pedigrí.
Robert Pollard- the killers ("Standard gargoyle decisions" Merge 2007)

President

Harris Klahr, cantant, guitarrista i teclista de Q And Not U, debuta el solitari sota aquest pseudònim. Els seus companys de banda també fan de les seves: el cantant/guitarista Chris Richards debutava l'any passat com a Ric Paul Ric i el bateria John Davis prepara un duet per debutar a Saddle Creek. Un llit sintètic amb una rítmica electrònica serveixen de base per una guitarra i una veu repetitives. El resultat és fantàstic.
President- in the sun ("Take music" Friends 2007)

Herman Düne

Aquesta banda sueca formada a París fa gairebé deu anys que va començar a caminar però va ser quan John Peel els va punxar al seu famós programa de la BBC quan van començar a expandir el seu anti-folk de factura clàssica i detallista. Aquí tenim el videoclip del single del seu últim disc. Delirant i deliciós.
Herman Dune- I wish that I could see you soon ("Giant" Source etc 2006)

Boys Noize

Quan li poses un nom com aquest a un projecte musical pot ser per vàries raons. Jo evidentment no les sé però la paraula noise amb z sempre m'ha semblat punk. Bé, a vegades les paraules enganyen però en aquest cas no. És berlinès i Alex Ridha és el seu nom. Després de remesclar temes des de Feist a Bloc Party publica un disc que podrien firmar els grans però excessivament venerats Justice. Let's dirty dance!
Boys Noize- arcade robot ("Oi oi oi" Turbo/Last gang 2007)

Pelle Carlberg

Amb un nom com aquest semblaria difícil arribar lluny. Vivim dies on la pasta i el màrqueting dominen aquest món governat, pseudoadministrat volia dir, per mediocres però ens segueix quedant la música. Aquest suec, també líder de la banda Edson, fa pop, pop generós, rítmic i ric. Penso en Belle and Sebastian però només perquè soc molt incult.
Pelle Carlberg- clever boys like clever girls more than clever girls like clever boys ("In a nutshell" Twentyseven 2007)

Home Blitz

Daniel DiMaggio només té 18 anys però ja porta un temps gravant amb poques pistes cançons a la seva llar. Com a Home Blitz n'ha editat un recull. Rock garatgero sense data (o massa antiga per recordar-la), d'aquell amb el que els White Stripes s'han forrat, però molt efectiu. Brut però melòdicament clàssic. Qui necessita bons equips quan te coses dolentes per explicar?
Home Blitz- hey! ("Home Blitz" Gulcher 2007)

Manchester Orchestra

Una banda juvenil de pop contemporani. Tot i la juventut es fan molt be el nus de la corbata. Elegants sense ser pedants, nets sense ser relliscosos. Des d'Atlanta, amb un sòl disc publicat l'any passat "I'm like a virgin loosing a child" (Favourite gentleman recordings 2006) ja han editat un recull de cares B. Si així de bé sonen les cares B...
Manchester Orchestra- brother (7" single - venut als concerts 2007)

Mishima

Vista la generositat de les discogràfiques catalanes haurem de recórrer al youtube per aportar una mica de pop del nostre pais. Mishima són una de les bandes més destacables del pop català d'avui. La intel·ligència i la melodia no donen treba. Aquí us proposo un videoclip protagonitzat per una preciosa ex-companya de facultat. Són Mishima i això és "Miquel a l'accés 14".

Architecture in Helsinki

Insinuacions nòrdiques a part, aquest col·lectiu prové de Melbourne (Austràlia, pels despistats/des). Són vuit multinstrumentistes que treuen sons des dels estris més convencionals en pop fins a glockenspiel, tuba o clarinets. Amb una rítmica imperant fabriquen un pop catxarrístic molt catxondo. Acaben de publicar el seu tercer disc.
Architecture in Helsinki- heart it races ("Places like this" Polyvinyl 2007)

Picastro

Els podriem ubicar estilísticament dins un sadcore avantguardista. Surgeixen de Toronto i la misteriosa cantant, Liz Hysen, va créixer en una família de sords. Una anècdota sense importància si no fos perquè parlem de música. Debutaven l'any 2001 amb comparacions que anaven des de PJ Harvey a Godspeed you black emperor!. Acaben de publicar el tercer disc on hi col·labora Jamie Stewart de Xiu Xiu.
Picastro (feat. Jamie Stewart)- older lover (The Fall cover) ("Whore luck" Polyvinyl 2007)
Picastro- hortur ("Whore luck" Polyvinyl 2007)

Vladislav Delay

El finlandès Sasu Ripatti és qui s'amaga darrera aquest pseudònim. També és el nom que hi ha darrera de Luomo. Mentre com a Vladislav Delay centra la seva carrera a base de clicks and cuts i glitches, amb Luomo ens regala un microhouse elegant -Fonamental el seu tema "Tessio" ("Vocal city" Force tracks 2000)-. El proper 27 de novembre el tindrem a Barcelona musicant amb la seva vertent més experimental el film "Contraté un asesino a sueldo" del seu compatriota Aki Kaurismäki. Podeu veure més informació sobre aquests cicles a Livesountracks
Vladislav Delay- I saw a polysexual ("Whistleblower" Huume 2007)

Sunset Rubdown

Una altra banda paralel·la d'Spencer Krug (Wolf Parade, Wolf Eyes). Editen el seu tercer disc. Des de Montreal no paren de sortir bandes, projectes i noms que han recolocat Canada dins el mapamundi rocker del s.XXI. Indie-rock dramàtic a ritme de vals amb aires de Bowie i Gary Numan.
Sunset Rubdown- winged-wicked things ("Random Spirit Lover" Jagjaguwar 2007)

Charles Baudelaire

La música

¡A veces la música me arrastra como el mar!
Rumbo a mi pálida estrella
Bajo un techo de bruma o en el éter vastísimo
Me doy a la vela;

El pecho alguerido, los pulmones inflados,
cual se comban las velas,
Escalo el lomo de las olas que oscilan
Que la noche esconde.

Siento dentro de mi los avatares
De la desvencijada nave:
El tiempo bonancible, la tempestad convulsa,

Sobre el piélago inmenso,
Me acunan. Calma chica otras veces, espejo
de mi desesperanza

Las Flores del Mal 1857

Radiohead

La banda de Thom Yorke edita nou disc després de 4 anys de silenci i un disc en solitari del cantant l'any passat. Des de l'edició del seu primer himne, "Creep" (1993), la banda ja es va colocar al capdavant de les bandes independents que assolien el mainstream sense fer cap concesió creativa. Amb "Hail to the thief" (2003) finiquitaven el seu contacte amb Capitol i agafaven les regnes absolutes de l'edició de la seva obra. Acaben d'autopublicar "In Rainbows", un disc que segueix volant molt amunt i a sobre revoluciona la història de la publicació musical. El disc us el podeu descarregar al preu que us doni la gana AQUÍ

Handsome Furs

També co-líder de Wolf Parade junt Spencer Krug (Swan Lake, Sunset Rubdown), Dan Boeckner, debuta amb un nou projecte de la mà de la seva nòvia, Alexei Perry. Des d'aquest Canada d'avui tant prolífic i embrancat destilen rock fosc i emocional. Aquí tenim el lament presenta el seu disc publicat a Sub Pop.
Handsome Furs- what we had ("Plague Park" Sub Pop 2007)

The Little Ones

Una altra banda de Los Angeles. Un bressol que després de dècades i dècades segueix amb bones collites. Deu ser el sol californià... Cinc xavalets que juguen a ser els Beach Boys o els Zombies i que tot i així aconsegueixen ser ells mateixos. Aquí els llegirem revestits per la brutícia simpàtica de Crystal Castles. Uns castells cristallins que segueixen remesclant i sumant. Suma i sigue.
The Little Ones- lovers who uncover (Crystal Castles remix) ("Oh MJ single" Heavenly 2007)

Lucky Soul

Començaven la seva carrera cap allà el 2005 telonejant The Pippetes. Lucky Soul també revisiten el pop dels 50 en la línia de The Ronnetes. Desde Londres, pop retro ensucrat de factura elegant.
Lucky Soul- the great unwanted ("The Great Unwanted" Ruffa Lane 2007)

Elvis Perkins

Va créixer entre Los Angeles i Nova York. Fill de l'actor Anthony Perkins i una fotògrafa que va morir a Manhatan durant els atemptats de l'11S. Fa uns mesos publicava el seu primer disc, un recull preciosista i sincer de folk que ha estat emparentat amb Cohen i Dylan. La propera setmana actua a Barcelona dins el Rockdelux Music Weekend. Aquí tenim una mostra del que ofereix. Sens dubte, no deceb.
Elvis Perkins- while you were sleeping ("Ash wednesday" XL 2007)

Arctic Monkeys

No és cap novetat parlar tant d'aquesta troupe de jovents britànics però realment s'ho merèixen. S'ho merèixen per canonades com aquest tema. Podrien fer ràbia però fan dir "Joder!".

I ara un vídeo seu que narrativament toca molt amunt, musicalment no tant. Un viatge al youtube:
Arctic Monkeys 'Leave Before The Lights Come On'

The Black Crowes

Una banda dels 90 retro un tant obsoleta. Sincerament, a mi en el seu moment, al principi de la seva carrera, m'encantaven (gràcies a ells vaig conèixer els Allman Brothers) i veig que la canalla mainstream-indie (en aquest cas el petitet Kelly Jones d'Stereophonics) no els hi ha perdut la pista. Un actuació televisiva relativament recent però impresionant. Erem joves però no tant il·lusos. O si?

Ladytron

Una de les bandes d'electro-pop més fashion de finals dels 90 i principis del s.XXI. Tot i la seva imatge excessivament cuidada fan música bastant bona, al menys tenen alguns hits que tiren d'esquena. El nom de la banda és un homenatge al mític tema de Roxy Music. Un bon presagi. Debutaven amb l'efectiu "604" (Emperor Norton 2007) que incloia hits com "Discotraxx" o "Playgirl" i després ja han publicat 4 discs més. Aquí tenim una remezcla d'un tema inclòs a "Witching hour" (Rykodiscs 2005).
Ladytron- destroy everything you touch (Hot Chip remix) ("Destroy everything you touch single" So sweet 2007)

Black Before Red

Des de la prolífica població texana d'Austin, aquesta banda fabrica un pop rítmic acompanyat de vents i veus sedoses que no baboses prou interessant. Debuten al segell I Eat Records amb la col·laboració de membres de Okkervil River entre d'altres.
Black Before Red- underneath gold ("Belgrave to king's circle" I Eat Records 2007)

A Mountain Of One

Un debut amb un contingut que sona clàssic. Folk-rock progressiu, guitarres espanyoles, ritmes disco, veus mediterrànies, riffs pinkfloydians... aquesta banda de Londres combina elements incombinables amb un resultat espectacular. I els elements que m'he deixat! Set minuts per viatjar en el temps i per deixar volar la ment.
A Mountain of One- ride ("Collected works" 10 worlds 2007)

Tarwater

Un duet berlinès d'allò més recomanable. Talent i innovació es donen la mà en aquest projecte que podriem qualificar de cançó d'autor del s.XXII. Bernd Jestram (productor) i Ronald Lippok (també a la banda post-rock To Rococo Rot) començaven a caminar junts l'any 1996 i ens deixaven discs tant meravellosos com "Silur" (Kitty-Yo, 1998). Acaben de publicar nou disc: "Spider smile" (Morr music 2007). Suma y sigue.
Tarwater- tesla ("Dwellers on the threshold" Mute 2002)
Tarwater- V-At ("Silur" Kitty-Yo 1998)