30 de gener del 2008

Battles













Un dels discs de debut més destacats de l'any 2007 per no dir el que més. Escribia fa uns mesos a la revista tristament desapareguda Trax/Beat que seria com si Animal Collective en comptes de cavalcar sobre un eixam d'abelles ho fessis sobre caballs desbocats. Altres han parlat de math-rock. Ara només us diré que el disc és la bomba i aquest tema és un dels millors de l'any. El ritme sona sí, però el conjunt és inmens.
Battles- atlas ("Mirrored" Warp 2007)

Deerhoof













Formats a San Francisco fa més de 10 anys aquest trio d'una japonesa i dos ianquis han explorat moltes de les vertents del pop-rock experimental amb un encert que els ha colocat com un dels noms més prestigiosos dins el ram. Entre el rock fraccionat i el pop naïf de videojoc, Deerhof segueixen rebent aplaudiments. Aquí tenim una mostra del que ens oferien en el seu novè i últim disc fins la data.
Deerhoof- the perfet me ("Froend opportunity" Kill rock stars 2007)

The Honeydrips











Des de Göteborg, Suècia, Michael Carlsson, com molts dels seus compatriotes, revisita els sons dels 80 amb una destresa inusual. Una cançó electro-pop pel record de l'any 2007.
The honeydrips- fall from a height ("Here comes the future" Sincerely yours 2007)

Lil Wayne













Des de Nova Orlens, un dels noms més destacats del rap sureny. Aquest any passat va publicar ni més ni menys que quatre discs. La seva carrera en solitari després de deixar el col·lectiu The Hot Boys va començar l'any 1999 i ja porta 12 disc. Aquí rapeja sobre la base d'un hit del 2006 de Beyonce.
Lil Wayne- upgrade u ("Da drought 3 mixtape" Young money entertainment 2007)

No Age













Aquest parell de xavalets de Los Ángeles després de fer la mili en una banda de hardcore anomenada Waves, han debutat amb un llarg on trepitgen terrenys de rock independent amb aires experimentals de baixafidelitat. Dins un disc carregat de ràbia i energia trobem aquest tema que tot i que compta amb els dos ingredients suposo una mica més de calma en un mar turbulent.
No Age- neck escaper ("Werido rippers" Fat Cat 2007)

16 de gener del 2008

The Twilight Sad












És extrany que encara no hagués penjat res d'aquesta banda. Suposo que deu ser perquè no trobava cap cançó gratuita per oferir. Són de Glasgow i tenen un dels debuts més apassionants del 2007. Densitat, profunditat i foscor, tres adjectius que podrien usar-se de sinònims però ja veureu que aquí tenen cada un la seva dimensió. Una troballa. Aquí teniu el seu millor tema.
The Twilight Sad- cold days from the birdhouse ("Fourteen autumns and fifteen winters" Fat Cat 2007)

Black Lips













A principis de setembre ja us parlava d'aquesta banda. Són d'Altanta i fan un rock punkero clàssic, revival deia, d'esperit gamberro i sureny. No sorprenen però sacsejen i això ja és molt. I a sobre són prolífics, pel que veig es treuen els temes de sota les pedres perquè ja és el segon llarg que publiquen aquest any. Let's youth rock.
Black Lips- katrina ("Good Bad Not Evil" Vice 2007)

12 de gener del 2008

Lao-Tsé

Quan tots comprenem que la bellesa és bella, aleshores existeix la lletgesa.
Aquell que més parla més aviat s'esgota.
És ben difícil no témer allò que altres temen.
Un vent fort no pot durar tot un matí; una pluja torrencial no pot durar tot un dia
Aquell qui coneix els altres és hàbil. Qui es coneix a si mateix , savi.
L'home veritablement gran s'até a allò que és sòlid...
...........................
Tao-Te-King (s. VI a.C.)

11 de gener del 2008

Black Kids











El meu germà petit te raó. Realment són una de les bandes joves més resultones de l'any i el planeta (bé, de l'indie anglo-saxó que repassem a aquest espai). Des de Florida i gràcies a aquesta xarxa que tenim entre mans , amb només un EP han reventat les college-radio-station dels States. I s'ho mereixen. Per jeta, joventut i bons temes, himnes hauria de dir?
Black Kids- I'm not gonna teach your boyfriend how to dance with you ("Wizards of Ahhhs EP" auto-editat 2007)

9 de gener del 2008

Rekid
















Matt Edwards, més conegut i premiat com a Radio Slave, és l'home que s'amaga darrera aquest projecte. Aporta una visió particular del house de chicago amb un so més analògic que digital, igual que el house primigeni. Després del seu debut sota aquest alias amb Made in Menorca (Soul Jazz 2006) ha editat novetat.
Rekid- next stop Chicago ("Rekids one compilation" Rekids 2007)

The New Pornographers













Aquesta superbanda de Vancouver inclou noms com Dan Bejar (Destroyer, Swan Lake), Carl Newman (Zumpano) o Neko Case. Són un dels noms més senyalats dins la prolífica ebullició candenca de nou rock i pop. Han publicat quatre disc molt respectables a Matador des del 2000 que es mouen entre l'indie-rock i el pop menys acomodat.
The New Pornographers- myriad harbour ("Challengers" Matador 2007)

Menomena














Originàriament eren un trio de multiinstrumentistes de Portland amb un discurs que trepitja molts llocs comuns però aconsegueix un resultat personal i diferenciat. Ara ja quintet, aquest any publicaven els seu tercer disc des de 2004 movent-se entre el rock espàstic o explosiu i el folk elèctric farcit de textures.
Menomena- the pelican ("Friend and foe" Barsuk 2007)

8 de gener del 2008

Charles Baxter

Si Dios volviese a la tierra, habría abogados que le pondrían un pleito.

The Feast of Love 2000

MGMT













Aquest projecte ens recorda a uns The Flaming Lips amb un aire més festiu i aquest tema fa olor d'himne de pop de sintetitzadors psicodèlic juvenil. Començaven a caminar l'any 2005 amb un Ep proper al'electroclash i aquest s'estrenaven en posada de llarg. Una cançó fàcil d'escolatr i estimar.
MGMT- time to pretend ("Oracular spectacular" Red Ink/Columbia 2007)

Old Time Relijun













Arrington de Dionyso va començar a gravar les seves composicions entre 1989 i 1995 amb un quatre pistes a la seva habitació. Més endavant, ja més ben acompanyat començava amb la carrera d'aquest projecte. Des de 1997 ja ha gravat set discs pel segell K amb el seu pop-rock d'aire enrarit i esquizoide. Aquí tenim el tema que obre el seu últim disc.
Old Time Relijun- indestructible life! ("Catharsis in crisis" K 2007)

7 de gener del 2008

LCD Soundsystem

Un dels temes indiscutibles de l'any amb homenatge a The Who inclòs. "All my friends" (Sound of silver, DFA 2007). Com que no us la puc penjar per baixar aquí va el vídeo.

Justice

Només el seu sentit de l'humor és capaç d'ajuntar en un plató de TV a Rod Stewart, Michael Jackson, Stevie Wonder, Prince i, si no m'equivoco, Lionel Richie. Grans els francesos. Inclús el president s'ho monta d'un catxondo que no vegis...

Health

Un dels debuts més aclamats de l'any. Aquí va un clip muntat per un fan del grup amb fragments filmats pel gran ull (eh J?) de Werner Herzog l'any 1974. Fascinant.

Beirut












Si el jove novaiorquès Zach Condon presentava un dels debuts més exitosos i sorprenents del 2006 amb "Gulag Orkestar" (Ba da bing!) i el seu pop d'aires balcànics, aquest any no ha defraudat ningú amb el seu segon disc i un EP. Uns discs que sense oblidar els vents balcànics miren una mica més cap els sons de les gàlies.
Beirut- elephant gun ("Lon Gisland" Ba da bing! 2007)

Of Montreal










Kevin Barnes posava el nom a la banda després de trencar amb una noia de la ciutat canadenca. Des de Athens, aquesta banda de pop debutava l'any 1997 i ja porten deu discs a l'esquena. Pop ple de matissos i riqueses. Aquest tema és el bombasso del seu últim disc: 12 minuts de bombo ideals perquè el DJ vagi al WC i els dansaires no deixin ni un muscle quiet.
Of Montreal- the past is grotesque animal ("Hissing fauna, are you the destroyer?" Polyvinyl 2007)

Grinderman













L'inigualable Nick Cave fa un anecdòtic parèntesi en la seva carrera amb els Bad Seeds, desenpolsa les cartutxeres i desenfunda aquest projecte amb companys de trinxeres també a Bad Seeds. Feia anys, gairebé diria que des dels 80 amb The Birthday Party, que no li veiem aquesta vena tant salvatge i, com no, ens agrada. Dramàtic i reflexiu al piano o gamberro improvitzant al peu de micro, Nick Cave és el puto amo.
Grinderman- no pussy blues ("Grinderman" Anti- 2007)

4 de gener del 2008

The Sunburned Hand of the Man










Aquest col·lectiu de Boston entrava al panorama mediàtic underground amb la nova explossió de new weird folk ianqui de fa un parell d'anys. Juntament amb noms com No-Neck Blues Band o Six Organs of Admittance lideraven involuntàriament l'esquadró d'aquest nou "folk extrany". S'autocalificaven com una barreja entre els Melvins i els Sonic Youth en la seva vessant més experimental. Aquest 8 minuts ajuden a entendre'ls, o a desentendre'ls. Si busqueu melodia passeu de llarg.
The Sunburned Hand of the Man- nice butterfly mask ("Fire escape" Smalltown Supersound 2007)

Babyshambles













La banda de omnipresent (a portades grogues, esclar) Pete Doherty després de deixar The Libertines (quin gran disc "Up the bracket" (Rough trade 2002). Tot i ser més famós per les seves tristes aficions hípiques i la seva afortunada relació amb la inmensa Kate Moss que per la música, el xaval no deixa de tenir un cert talent. Aquí tenim una no excessivament afortunada però interessant versió acústica d'un tema del seu últim disc "Shotter's nation" (Parlophone 2007)
Babyshambles- delivery (acoustic version)

Nick Thorburn











Membre dels Islands i els Unicorns, aquí el tenim tot solet rellegint un tema de Why?, aquella banda única i fantàstica que sorgia del segell de hip hop indie, Anticon, per reinventar-se el pop de s.XXI. Aquest any Why? han publicat un EP on noms com James McNew (Yo la tengo), Xiu Xiu, Dntel o Boards of Canada reinterpreten alguns dels seus temes. Una mostra interessant on el hip pop rítmic dels creadors passa a ser una balada conteporània del relector.
Nick T- broken crow (Why? cover) ("The Hollows" Tomblab 2007)