25 de febrer del 2009

Crystal Stilts













Una altra banda de Brooklyn que passeja pels terrenys que ja comencen a estar tant trepitjats del shoegazing reciclat. Més concretament una revisió del gran "Psychocandy" (Blanco y Negro 1985) de Jesus and Mary Chain entre d'altres. Aquí és on rau interés, tot i que no excessiu, de la banda. A part, també és una excusa per citar del Primavera Sound 2009 que els inclou al cartell.
Crystal Stilts- crystal stilts ("Crystal Stilts" Slumberland 2008)

21 de febrer del 2009

Guns and Roses

Una excusa curiosa i mig gratuita per fer una doble reivindicació. La primera: els grans (de primers, 85-91) G'N'R. La segona i més important: contra els/les cretins/es que van als concerts a xerrar. El pitjor de tot és que són aquells que més et recordaran que van ser allà, que van veure i viure aquell concert. Mentira! Està bé anar de copes, alternar, xerrar i cridat inclús. Però, sis plau, quan aneu a un concert respecteu al proper. El vídeo és una caca i la cançó també és fluixeta però, com us he dit, els primers GNR ("Appetite for Destruction" Geffen, 1987) és una peça espontània, fresca, bruta i fascinant. Després el dolar va espatllar una troupe de proxenetes ionquis que haguessin fet millor seguint l'exemple d'altres mites de rock. Però sobretot, als concerts respectem al públic del costat. Han pagat per viure i sentir un concert, no les estupideses del veí.



I ara un dels varis motius perquè a la meva adolescència aquesta gent em va ajudar a estimar la música.

19 de febrer del 2009

Peter Murphy

Una de les veus més personals i potents del rock podriem dir-ne gòtic de principis dels 80 enfilava una carrera en solitari després de la dissolució de Bauhaus. Aquest tema pertany al seu disc més aconsellable "Deep" (Beggars Banquet 1990) que també incloia el hit "Cuts you up". Aquesta gravació pertany a una sessió brutal relativament recent en una emissora de ràdio acompanyat de Trent Reznor (Nine Inch Nails) i Jeordie White (Twiggy Ramirez ex-Marilyn Manson). Pell de gallina.



La sessió també inclou temes d'Iggy Pop ("Nightclubbing") i Nine Inch Nails ("Reptile"). Impressionant aquesta versió del tema de Grace Jones que The Normal van reinventar i convertir en un hit del EBM: "Warm leatherette":

17 de febrer del 2009

Strange Boys













Aquesta banda nova i jove d'Austin tampoc guanyaran cap concurs d'originalitat, però qui vol ser original quan sap fer bones cançons amb bones influències a tan poca edat? Amb un so entre garatge i pop, tot ben retro, i una veu que pot fer passar pel cap el Dylan més cadent destil·len música que es fa escoltar i permet ballar.
Strange Boys- heard you wanna beat me up ("...And Girls Club" In the red 2009)

Cymbals Eat Guitars













Aquesta banda debuta amb un disc exclusivament distribuït per internet, signe dels nous temps. Musicalment però amb una veu que els apropa a Modest Mouse, una fragmentació que els emparenta als últims Pavement i unes pujades histriòniques als primers Built to Spill . El resultat però força aconsellable.
Cymbals Eat Guitars- wind Phoenix ("Why there are mountains" autoeditat 2009)

Papercuts













La banda californiana està a punt de editar el seu tercer disc de la mà del segell de Devendra Banhart. El seu discurs es mou pels terrenys del pop independent suau i en ocasions aspre que juga per igual amb els ritmes que amb les melodies de guitarres i vocals. Aquí en tenim una mostra.
Papercuts- future primitive ("You can have what you want" Gnomonsong 2009)

Iris Aneas

Aquesta jove barcelonina ja fa temps que s'inventa música i hi posa veu amb una gràcia particular. Des d'una electrònica home-made delicada i cruixent acompanyada d'una veu entre dolça i ombrívola, factura un pop electrònic parent dels Múm menys carregats. Encara no ha editat cap disc però el dia que arribi serà més que merescut.

16 de febrer del 2009

The Cramps

Fa un parell de setmanes es parava definitivament el cor de Lux Interior, líder juntament amb Poison Ivy dels mítics i únics The Cramps. Una ocasió trista però adient per recordar i reivindicar aquesta banda que neixia a NY a finals del 70 amb un discurs iconoclasta entre el rock i el psychobilly. Aquí adjunto un directe del seu tema estrella, "Human fly" (Gravest hits, 1979)

15 de febrer del 2009

John Updike













Yo amo a todo el mundo, sobre todo con las ventanillas cerradas


"Conejo es rico" 1982