Aquest quartet londinenc ens convida a volar sense ales. Són casi adolescents però tenen la gràcia creativa d'uns adults experimetats en decadència. Un estil que beu dels que hi veien més lluny i millor. Música de sofà, fosca i clara, simple, sense estridències ni complaences. Un gran plaer conèixe'ls. Ressona Chris Issak?
27 d’agost del 2009
The XX
Aquest quartet londinenc ens convida a volar sense ales. Són casi adolescents però tenen la gràcia creativa d'uns adults experimetats en decadència. Un estil que beu dels que hi veien més lluny i millor. Música de sofà, fosca i clara, simple, sense estridències ni complaences. Un gran plaer conèixe'ls. Ressona Chris Issak?
Elephant Stone
L'homenatge al nom de la banda diu prou coses. Són canadencs i miren als finals dels 80 britànics. Com tants cops diem: sense alumnes no hi hauria mestres. Jo crec que sense homenatges no hi hauria talent heretat. Ells diuen que fan pop atemporal i jo també ho signo. Rascar guitarres i construir melodies no és pas fàcil. I menys, amb gràcia.
Caledonia
24 d’agost del 2009
Ramona Falls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)