27 d’agost del 2009

The XX


Aquest quartet londinenc ens convida a volar sense ales. Són casi adolescents però tenen la gràcia creativa d'uns adults experimetats en decadència. Un estil que beu dels que hi veien més lluny i millor. Música de sofà, fosca i clara, simple, sense estridències ni complaences. Un gran plaer conèixe'ls. Ressona Chris Issak?

Elephant Stone


L'homenatge al nom de la banda diu prou coses. Són canadencs i miren als finals dels 80 britànics. Com tants cops diem: sense alumnes no hi hauria mestres. Jo crec que sense homenatges no hi hauria talent heretat. Ells diuen que fan pop atemporal i jo també ho signo. Rascar guitarres i construir melodies no és pas fàcil. I menys, amb gràcia.

Hungry Villagers



Caledonia


A finals dels 90 a Nova York ja hi havia una banda amb aquest nom. Aquella banda ja dissolta facturava un rock de reminiscències gòtiques. Aquests debutants, però, no tenen res a veure. Ens trobem davant d'una banda jove que també mira enrera. Folk-rock campestre sense pretensions però sense treva.

24 d’agost del 2009

Ramona Falls


Brent Knopf, una tercera part del grup de Portland, OR, Menomena acaba de treure el seu primer disc en solitari. Aquí va una mostra del seu estil personal amb un tema que conté una interessant diversitat d'estils i ritmes.