12 de maig del 2011
30 d’abril del 2011
James Pants
Brut, reverberador, catxondo, loungie, fosc, vidriós, ballable, retro-futurista, rockero, petardo, cocktailero i bla bla bla. Aquest home regala algun dels temes més acoll(on)idors i esquerps de l'any. Amb gent com aquesta recordes (si és que ho pots oblidar) perquè t'agrada tant la música.
Light Asylum
Aquest projecte liderat des de Brooklyn (com no?) per Shannon Funchness ha facturat un dels temes que més m'han acompanyat aquest any tot i ser publicat l'any passat. Aquest projecte d'electro fosc pels amants, entre els que m'incloc, de la música gòtica (?) de ball esdevé una salvació. Amen. Temazo!
13 de març del 2011
12 de març del 2011
Agoria
Sebastien Devaud ja porta uns quants èxits i alguns anys a l'esquena. Ja sigui per algun hit propi o alguna remescla d'estrany però ha cabinat tots els temples de l'electrònica mundial i ha punxat mano a mano amb alguns dels mestres de Detroit i Londres. La seva família (el pare, arquitecte il·luminat i la mare, cantant d'ópera o professora de música) deu haver tingut alguna cosa a veure. Electrònica minimalista amb tocs de paisatgisme detallista. Com sempre, el minutatge de l'electrònica requereix dedicació. Val molt la pena.
11 de març del 2011
Bombay Bicycle Club
Podrien ser de les càlides costes californianes però són de les cada cop menys boiroses vores del Tàmesis. Des del nord de Londres aquesta banda proclama un folk nu i detallista, pausat i ric en el "menys és més" que no és tan menys com el que pot semblar. Bé, una descoberta (resulta que el NME i el festival de Reading els van senyalar fa uns anys) emparentada amb un Devendra delicat. Així que tot i tenir tres llargs els acabem de caçar. Bona peça.
17 de febrer del 2011
Gate
Projecte personal del que era líder de la banda novazelandesa The Dead C. Michael Morley s'endinsa al terreny de l'electrònica èpica, ferèstega i suggerent. Més de 6 minuts per viatjar amb la ment amb el ferrocarril que pot ser la oïda.
12 de febrer del 2011
Coma Cinema
Un projecte personal des de South Carolina que ha anat creixent amb el temps. Com la majoria, vaja. Neixia el 2005 però fins l'any passat no facturava un llarg. El nou disc, segon llarg si no m'equivoco, "Blue Suicide" encara no té discogràfica però ja està entre els meus preferits del 2011 (amb el permís de Destroyer, Minks, Cut Copy i Iron&Wine). Indie-rock i nou-folk, poesia visceral i música cerebral, hits impossibles a l'instant. Tot sense pretensions explícites. Enjoy.
Aquí us regalen els treballs anteriors.
Aquí tres de les perles del nou.
Matthew Dear
Productor de techno, un dels mestres (Audion) del micro-house (o del house de qualitat detallista amb classe, pels que no els agradin les etiquetes) i autor del pop electrònic menys pop dels últims anys. Tot i néixer a Texas l'ubicariem fàcilment a Berlin. Amb el seu últim disc va tornar a confirmar que és una veu a seguir seguint.
5 de febrer del 2011
4 de febrer del 2011
The Highwaymen
Una superbanda de catedràtics del country. Un invent similar més hortodox al que també farien els imperdibles The Traveling Wilburys (Dylan, Petty, Orbison i George Harrison). Aquí els noms també tiren d'esquena: Johnny Cash, Kris Kristofferson, Willie Nelson i Waylon Jennings. Com deia, country amb la foscor que regalen les veus i la claror que obligava la producció de l'època.
31 de gener del 2011
The 13th Floor Elevators
Una banda que no hauria de necessitar presentació, la psicodèlia rock dels 60 en estat pur. En els dies dels primers Beatles i Stones a San Francisco hi passaven coses bastant més interesants. Els Elevators van facturar un disc que passarà a la posteritat per bo i brut. Dos conceptes, bé, un, el segon, que no es va valorar fins que va sortir de Detroit (Stooges, MC5). Obligatoris pel amants de la música així com el recopilatori del gènere: "Nuggets: original arthyfacts from the first psychedelic era" (on surten més de 50 bandes). Un hit immortal, una banda fonamental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)