American Horror Story Asylum (FX 2012)

Focs d'artifici.
D'una banda és fascinant. D'altra, absolutament insuficient.
El millor: aquesta entrada, els personatges i la realització.
Entertainment.

Les Revenants (Canal+ France, 2012)

En una població dels Alps francesos comencen a aparèixer persones que s'havien mort. Aparentment normals, amb una mena d'amnèsia, la seva rebuda és diferent segons quan fa que van morir o si els espera algú.

La localització muntanyenca és del tot adequada per aquesta sèrie de misteri que fascina des del primer segon. Ritme mesurat, personatges transversals que generen empatia o rebuig i trames properes on els retornats són una anomalia que s'intenta integrar a la normalitat. Els secrets es van destapant poc a poc.

Una sèrie intrigant que farà les delícies de fans del gènere més oberts i pot ser un viatge suggerent pel públic en general. Amb ganes d'una segona temporada.

La fotografía en las redes sociales

Viajeros intrépidos, padres orgullosos, locos del paisaje, adictos al motor, fetichistas varios, gourmets, geeks y revolucionarios 2.0, todos ellos, junto al resto de internautas encuentran en la Red a su mejor aliado a la hora de compartir o acercarse visualmente a sus pasiones. Las imágenes que encontramos en Internet tienen fuentes y objetivos diversos. Pueden ser de cosecha propia o de origen desconocido, viralizadas por la red. Pueden haber sido tomadas al natural o generadas por programas de edición. Ya sea con fines personales, publicitarios o periodísticos, lo que está claro es que las fotografías representan uno de los contenidos más compartidos y sugerentes de Internet.  

A parte de su presencia habitual en páginas web, blogs o redes sociales generalistas, existen multitud de plataformas específicas donde archivar o compartir fotografías.

SIGUE LEYENDO

Enrique Vila-Matas 'Aire de Dylan' (Seix Barral 2012)

No seré jo qui reivindiqui la magnitut artística de l'obra de Vila-Matas. És un punt i part, al menys en la narrativa espanyola que conec. Em fa pensar més en escriptors europeus de fa mig segle. El vaig conèixer amb "Doctor Pasavento" i no me n'he pogut allunyar.
Les seves novel·les són sovint detacades per una inventiva atípica però jo sempre l'he vist com un escriptor realista. Realista no en el sentit clàssic del terme aplicat a la literatura. És un escriptor que explica històries increibles de manera creible, fets especials que semblen quotidians. Això sí, en les pàgines de Vila-Matas hi ha molt d'assaig. Reflexiona amb fets i converses sobre l'identitat i la creació literària, sovint hi planejen casualitats i recerques d'alguna cosa cap enfora que apunta inequívocament cap endins. Sempre he tingut la sensació, segurament equivocada, que el que fa és reinterpretar i amanir la seva pròpia realitat.
En aquest llibre reflexiona sobre la identitat en una mena de conflicte generacional sobre la cultura de l'esforç mentre un fill tracta d'interpretar la vida del seu pare. Però això és el de menys. Els llibres de Vila-Matas són molt més que una trama. Comença amb una cita de Pierre Reverdy: "Necessito tanto tiempo para no hacer nada que no me queda tiempo para trabajar" i arrenca la novel·la.

Balago @ Caudorella (Convent Sant Agustí 22/03/2013 Barcelona)

Grans, molt grans. Un redescobriment, un viatge per seguir explorant.

Jason Molina (1973-2013)

Ahir ens deixava una de les veus fonamentals de l'americana o el neo-country o l' indie-folk més personal dels 90 i dels primers anys del segle XXI. Com bé diu el Pau, comparteixo que descobrir Songs:Ohia en dies del primer Bonnie 'Prince' Billy o quan Bill Callahan era Smog era una benedicció. Veure'l i viure'l en un concert gairebé privat a La Bôite de Barcelona no feia més que confirmar que era i serà un nom cabdal de la música contemporània americana. En els últims anys ens han deixat altres noms que han creat alguns dels discs més meravellosos dels penúltims anys. Mark Linkous (Sparklehorse), Elliot Smith o Vic Chestnutt eren els precursors d'una altra mort que no fa més que confirmar que hi ha gent que l'emoció extrema que bolca en les cançons no és compatible amb una vida saludable. We'll miss, we'll have you.

Sonotone #304 - 13 Mar 2013

TRACKLIST:

GROUPER vital (The Man Who Died in His Boat 2013) KRANKY

THE PINES cry cry crow (Dark So Gold 2012) RED HOUSE

LOCAL NATIVES you & I (Hummingbird 2013) FRENCH KISS

CLOUD CULT the show starts now (Love 2012) EARTHOLOGY

WOODS suffering season (At Echo Lake 2010) WOODSIST

CARIBOU eli (Andorra 2007) CITY SLANG / MERGE

YOUTH LAGOON pelican man (Wondrous Bughouse 2013) FAT POSSUM

FIDLAR got no money (Don’t Try 2012) WICHITA

DANNY BROWN grown up (2012) FOOL'S GOLD/SCION A/V

DOLDRUMS anomaly (Lesser Evil 2013) SOUTERRAIN TRANSMISSIONS

THE EYES IN THE HEAT hold up (Amateur EP 2012) KILL THE DJ

ROBO ft OSCAR MULERO poder en la sombra (Fundación Robo 2012) FUNDACION ROBO

Sonotone #304 - 13 Mar 2013 by Sonotone on Mixcloud

Carnivàle (HBO 2003-2005)

Hi ha sèries que se't queden gravades. Avui em saltaré la norma autoimposada de parlar només de coses que acabo de veure per aquest motiu. Ja deu fer un parell d'anys que vaig veure Carnivale i tot sovint em reapareix a la retina mental. És una sèrie especial, no apte per tots els públics. Amb una fotografia impecable però polsegosa, d'estètica antiga, un ritme narcòtic i uns personatges misteriosos, esteriotipats dins la raresa, una extranyesa bíblica.
¿De què va? Una fira ambulant amb atraccions i freaks per paratges desèrtics. La lluita entre el bé i el mal amb tocs sobrenaturals, però això és el de menys.
Un viatge per viure i veure de record perdurable.

The Dark Knight (Christopher Nolan 2008)

Finalment he vist la celebradíssima segona lectura del superheroi fosc per part de Christopher Nolan. No sóc ni expert en cinema ni afeccionat al Hollywood de superherois però se'm fa molt difícil veure aquesta pel·lícula més enllà d'un exercici estilístic acurat amb un rerafons moral algun pas més enllà de gran part dels productes de la indústria californiana. Suposo que és el problema de tenir les expectatives massa altes.
Disculpin la blasfèmia però el Nolan d'aquest treball és lluny de l'artista que se li suposa. El veig com un gran artesà, un gran professional, no gran cosa més.  'The Dark Night' és un entreteniment correcte, potser per sobre de la mitjana, però no és un film memorable.
Això sí, prefereixo a Heath Ledger de Joker, un dels millors encerts de la cinta, a l'histriònic Nicholson de Burton.

Sonotone #303 - 7 Mar 2013

TRACKLIST:

CALIFONE electric fence (EP 2000 - Sometimes Good Weather Follows Bad People 2012) ROAD CONE / JEALOUS BUTCHER

MURDER BY DEATH lost river** (Bitter Drink, Bitter Moon 2012) BLOODSHOT

BOREAL SONS iii.stop (Bedtime Brier 12” 2012)

THE SEEDS can’t seem to make you mine (7” 1965) GNP CRESCENDO

CORY BRANAN the snowman (Mutt 2012) BLOODSHOT

JOYCE MANOR I’m always tired (Of All Things I Will Soon Grow Tired 2012) ASIAN MAN

THE RESONARS games of fear (Nonetheless Blue 2007) GET HIP

LITERATURE criminal kids** (Arab Spring 2012) AUSTIN TOWN HALL

QUICHENIGHT rock and roll thing (Quichenight II 2012)

DOM jesus (Sun Bronzed Greek Gods EP 2010) BURNING MILL

JACK LITTMAN sinking ship** (The Mixtape 2011)

VATICAN SHADOW when they all shouted with the trumpets (Washington Buries AlQuaeda Leader At Sea 2011) HOSPITAL PRODUCTIONS

NO PODCAST AVAILABLE. Links over song’s titles.

**FREE DOWNLOAD

Música en Internet

A día de hoy, los amantes del afrobeat tienen mucho en común con los fans del rockabilly. Al igual que los programadores de minimal techno comparten más de lo que podrían pensar con los flautistas de cumbia. Internet ha supuesto un avance sin precedentes en los patrones de consumo y distribución musical. Los músicos nunca habían dispuesto de una plataforma tan amplia y concurrida para difundir su obra. Tampoco la audiencia había tenido tan a mano un catálogo tan extenso de canciones y discos. Esta facilidad de difusión y acceso supuso, hace poco más de una década, un terrible revés para la industria discográfica tradicional pero, a día de hoy, permite un amplísimo abanico de posibilidades en nuevos negocios relacionados con la creación fonográfica.

Si bien es cierto que la piratería ha afectado negativamente a las ventas de discos, no lo es menos que las crecientes ventas online y los derechos generados por las reproducciones en streaming ya representan un volumen de negocio multimillonario. Hace unos días, la Federación Internacional de la Industria Fonográfica hacía públicas las cifras que muestran síntomas de recuperación del sector desde 1999, el año de máximo esplendor y en que empezaba el desplome.     SIGUE LEYENDO

L'últim post que he escrit publicat al blog de Lavinia Interactiva