Bubblegum Lemonade

Des de Glasgow amb amor i caducitat. Sovint parlem de la ciutat escocesa com un bressol inesgitable de delicatessen pop i rock. En aquest cas, és un projecte d'un veterà de diverses bandes de la ciutat que en solitari destil·la un pop d'aires vuitanteros delicat i convincent. El tema està inclòs a un recopilatori del segell californià d'indie-pop Matinée que ha desenpolsat algunes gravacions inèdites.
Bubblegum Lemonade- Tyler ("The Matinée Hit Parade" Matinée 2007)

Airliner

Una altre aterratge des de Suècia i també el rebo des de la més absoluta ignorància. Aquest cop però la perla prové de la discogràfica generosa i talentosa Labrador. Melanconia dolça i fràgil amb harmònica inclosa. El tema ja te gairebé sis anys i és absolutament irresistible. Mel.
Airliner- everything that is you ("The last days of August" Labrador 2002)

Air France

Aquest projecte suec sona a easy-listening animat amb aires tropicals. No en sabem gran cosa a part que editen al segell Sincerely Yours crec que debutant. Per tant només us diré que seria la banda sonora perfecte per una vetallada festiva i endolcida en una platja. De fet, el títol de la cançó ja dona pistes. No us perdeu del sampler "All around the world" Lisa Stanfield. Havia dit easy?
Air France- beach party ("On trade winds EP" Sincerely yours 2007)

Battles

Un dels discs de debut més destacats de l'any 2007 per no dir el que més. Escribia fa uns mesos a la revista tristament desapareguda Trax/Beat que seria com si Animal Collective en comptes de cavalcar sobre un eixam d'abelles ho fessis sobre caballs desbocats. Altres han parlat de math-rock. Ara només us diré que el disc és la bomba i aquest tema és un dels millors de l'any. El ritme sona sí, però el conjunt és inmens.
Battles- atlas ("Mirrored" Warp 2007)

Deerhoof

Formats a San Francisco fa més de 10 anys aquest trio d'una japonesa i dos ianquis han explorat moltes de les vertents del pop-rock experimental amb un encert que els ha colocat com un dels noms més prestigiosos dins el ram. Entre el rock fraccionat i el pop naïf de videojoc, Deerhof segueixen rebent aplaudiments. Aquí tenim una mostra del que ens oferien en el seu novè i últim disc fins la data.
Deerhoof- the perfet me ("Froend opportunity" Kill rock stars 2007)

The Honeydrips

Des de Göteborg, Suècia, Michael Carlsson, com molts dels seus compatriotes, revisita els sons dels 80 amb una destresa inusual. Una cançó electro-pop pel record de l'any 2007.
The honeydrips- fall from a height ("Here comes the future" Sincerely yours 2007)

Lil Wayne

Des de Nova Orlens, un dels noms més destacats del rap sureny. Aquest any passat va publicar ni més ni menys que quatre discs. La seva carrera en solitari després de deixar el col·lectiu The Hot Boys va començar l'any 1999 i ja porta 12 disc. Aquí rapeja sobre la base d'un hit del 2006 de Beyonce.
Lil Wayne- upgrade u ("Da drought 3 mixtape" Young money entertainment 2007)

No Age

Aquest parell de xavalets de Los Ángeles després de fer la mili en una banda de hardcore anomenada Waves, han debutat amb un llarg on trepitgen terrenys de rock independent amb aires experimentals de baixafidelitat. Dins un disc carregat de ràbia i energia trobem aquest tema que tot i que compta amb els dos ingredients suposo una mica més de calma en un mar turbulent.
No Age- neck escaper ("Werido rippers" Fat Cat 2007)

The Twilight Sad

És extrany que encara no hagués penjat res d'aquesta banda. Suposo que deu ser perquè no trobava cap cançó gratuita per oferir. Són de Glasgow i tenen un dels debuts més apassionants del 2007. Densitat, profunditat i foscor, tres adjectius que podrien usar-se de sinònims però ja veureu que aquí tenen cada un la seva dimensió. Una troballa. Aquí teniu el seu millor tema.
The Twilight Sad- cold days from the birdhouse ("Fourteen autumns and fifteen winters" Fat Cat 2007)

Black Lips

A principis de setembre ja us parlava d'aquesta banda. Són d'Altanta i fan un rock punkero clàssic, revival deia, d'esperit gamberro i sureny. No sorprenen però sacsejen i això ja és molt. I a sobre són prolífics, pel que veig es treuen els temes de sota les pedres perquè ja és el segon llarg que publiquen aquest any. Let's youth rock.
Black Lips- katrina ("Good Bad Not Evil" Vice 2007)

Lao-Tsé

Quan tots comprenem que la bellesa és bella, aleshores existeix la lletgesa.
Aquell que més parla més aviat s'esgota.
És ben difícil no témer allò que altres temen.
Un vent fort no pot durar tot un matí; una pluja torrencial no pot durar tot un dia
Aquell qui coneix els altres és hàbil. Qui es coneix a si mateix , savi.
L'home veritablement gran s'até a allò que és sòlid...
...........................
Tao-Te-King (s. VI a.C.)

Black Kids

El meu germà petit te raó. Realment són una de les bandes joves més resultones de l'any i el planeta (bé, de l'indie anglo-saxó que repassem a aquest espai). Des de Florida i gràcies a aquesta xarxa que tenim entre mans , amb només un EP han reventat les college-radio-station dels States. I s'ho mereixen. Per jeta, joventut i bons temes, himnes hauria de dir?
Black Kids- I'm not gonna teach your boyfriend how to dance with you ("Wizards of Ahhhs EP" auto-editat 2007)

Rekid

Matt Edwards, més conegut i premiat com a Radio Slave, és l'home que s'amaga darrera aquest projecte. Aporta una visió particular del house de chicago amb un so més analògic que digital, igual que el house primigeni. Després del seu debut sota aquest alias amb Made in Menorca (Soul Jazz 2006) ha editat novetat.
Rekid- next stop Chicago ("Rekids one compilation" Rekids 2007)

The New Pornographers

Aquesta superbanda de Vancouver inclou noms com Dan Bejar (Destroyer, Swan Lake), Carl Newman (Zumpano) o Neko Case. Són un dels noms més senyalats dins la prolífica ebullició candenca de nou rock i pop. Han publicat quatre disc molt respectables a Matador des del 2000 que es mouen entre l'indie-rock i el pop menys acomodat.
The New Pornographers- myriad harbour ("Challengers" Matador 2007)

Menomena

Originàriament eren un trio de multiinstrumentistes de Portland amb un discurs que trepitja molts llocs comuns però aconsegueix un resultat personal i diferenciat. Ara ja quintet, aquest any publicaven els seu tercer disc des de 2004 movent-se entre el rock espàstic o explosiu i el folk elèctric farcit de textures.
Menomena- the pelican ("Friend and foe" Barsuk 2007)

Charles Baxter

Si Dios volviese a la tierra, habría abogados que le pondrían un pleito.

The Feast of Love 2000

MGMT

Aquest projecte ens recorda a uns The Flaming Lips amb un aire més festiu i aquest tema fa olor d'himne de pop de sintetitzadors psicodèlic juvenil. Començaven a caminar l'any 2005 amb un Ep proper al'electroclash i aquest s'estrenaven en posada de llarg. Una cançó fàcil d'escolatr i estimar.
MGMT- time to pretend ("Oracular spectacular" Red Ink/Columbia 2007)

Old Time Relijun

Arrington de Dionyso va començar a gravar les seves composicions entre 1989 i 1995 amb un quatre pistes a la seva habitació. Més endavant, ja més ben acompanyat començava amb la carrera d'aquest projecte. Des de 1997 ja ha gravat set discs pel segell K amb el seu pop-rock d'aire enrarit i esquizoide. Aquí tenim el tema que obre el seu últim disc.
Old Time Relijun- indestructible life! ("Catharsis in crisis" K 2007)

LCD Soundsystem

Un dels temes indiscutibles de l'any amb homenatge a The Who inclòs. "All my friends" (Sound of silver, DFA 2007). Com que no us la puc penjar per baixar aquí va el vídeo.

Justice

Només el seu sentit de l'humor és capaç d'ajuntar en un plató de TV a Rod Stewart, Michael Jackson, Stevie Wonder, Prince i, si no m'equivoco, Lionel Richie. Grans els francesos. Inclús el president s'ho monta d'un catxondo que no vegis...

Health

Un dels debuts més aclamats de l'any. Aquí va un clip muntat per un fan del grup amb fragments filmats pel gran ull (eh J?) de Werner Herzog l'any 1974. Fascinant.

Beirut

Si el jove novaiorquès Zach Condon presentava un dels debuts més exitosos i sorprenents del 2006 amb "Gulag Orkestar" (Ba da bing!) i el seu pop d'aires balcànics, aquest any no ha defraudat ningú amb el seu segon disc i un EP. Uns discs que sense oblidar els vents balcànics miren una mica més cap els sons de les gàlies.
Beirut- elephant gun ("Lon Gisland" Ba da bing! 2007)

Of Montreal

Kevin Barnes posava el nom a la banda després de trencar amb una noia de la ciutat canadenca. Des de Athens, aquesta banda de pop debutava l'any 1997 i ja porten deu discs a l'esquena. Pop ple de matissos i riqueses. Aquest tema és el bombasso del seu últim disc: 12 minuts de bombo ideals perquè el DJ vagi al WC i els dansaires no deixin ni un muscle quiet.
Of Montreal- the past is grotesque animal ("Hissing fauna, are you the destroyer?" Polyvinyl 2007)

Grinderman

L'inigualable Nick Cave fa un anecdòtic parèntesi en la seva carrera amb els Bad Seeds, desenpolsa les cartutxeres i desenfunda aquest projecte amb companys de trinxeres també a Bad Seeds. Feia anys, gairebé diria que des dels 80 amb The Birthday Party, que no li veiem aquesta vena tant salvatge i, com no, ens agrada. Dramàtic i reflexiu al piano o gamberro improvitzant al peu de micro, Nick Cave és el puto amo.
Grinderman- no pussy blues ("Grinderman" Anti- 2007)

The Sunburned Hand of the Man

Aquest col·lectiu de Boston entrava al panorama mediàtic underground amb la nova explossió de new weird folk ianqui de fa un parell d'anys. Juntament amb noms com No-Neck Blues Band o Six Organs of Admittance lideraven involuntàriament l'esquadró d'aquest nou "folk extrany". S'autocalificaven com una barreja entre els Melvins i els Sonic Youth en la seva vessant més experimental. Aquest 8 minuts ajuden a entendre'ls, o a desentendre'ls. Si busqueu melodia passeu de llarg.
The Sunburned Hand of the Man- nice butterfly mask ("Fire escape" Smalltown Supersound 2007)

Babyshambles

La banda de omnipresent (a portades grogues, esclar) Pete Doherty després de deixar The Libertines (quin gran disc "Up the bracket" (Rough trade 2002). Tot i ser més famós per les seves tristes aficions hípiques i la seva afortunada relació amb la inmensa Kate Moss que per la música, el xaval no deixa de tenir un cert talent. Aquí tenim una no excessivament afortunada però interessant versió acústica d'un tema del seu últim disc "Shotter's nation" (Parlophone 2007)
Babyshambles- delivery (acoustic version)

Nick Thorburn

Membre dels Islands i els Unicorns, aquí el tenim tot solet rellegint un tema de Why?, aquella banda única i fantàstica que sorgia del segell de hip hop indie, Anticon, per reinventar-se el pop de s.XXI. Aquest any Why? han publicat un EP on noms com James McNew (Yo la tengo), Xiu Xiu, Dntel o Boards of Canada reinterpreten alguns dels seus temes. Una mostra interessant on el hip pop rítmic dels creadors passa a ser una balada conteporània del relector.
Nick T- broken crow (Why? cover) ("The Hollows" Tomblab 2007)

My Robot Friend

Diu la fulla de premsa de la seva discogràfica, Soma, que el novaiorquès Howard Robot, l'home que s'amaga darrera aquest pseudònim, sona entre Devo i Laurie Anderson. Apunten amunt però donarem les coordenades com avàlides. És a punt de publicar nou disc i aquí tenim una mostra efectiva del que parlen. Electro pel nou any.
My Robot Friend- fast times at robot high ("Robot high school" Soma 2007)

Balanç del 2007

I com no podia ser d'una altra manera, quan s'acaba l'any és hora de fer balanç. Aquí us proposo una sèrie de discs molt aconsellables d'aquest any que s'acaba. Tots els que hi ha segurament no són tots els que hi haurien de ser però tots els que hi ha, per un motiu o un altre, són discs molt recomanables. El meu apropament a la música és totalment amateur i per tant és impossible fer un exàmen exhaustiu del que ha donat de si l'any. Així que aquí teniu una llista sense cap pretensió canònica ni un ordre concret. Els links us portaran a llocs on podeu escoltar-los. Espero que en disfruteu la majoria.

Okkervil River “The stage names” JAGJAGUWAR

Battles “Mirrored” WARP

The National “Boxer” BEGGARS BANQUET

Taken By Trees “Open field” ROUGH TRADE

Phosphorescent “Pride” DEAD OCEANS

A Place To Bury Strangers “A Place To Bury Strangers” AUTOPRODUIT

Elvis Perkins “Ash Wednesday” XL RECORDINGS

Maps “we can create” MUTE

Panda Bear “Person pitch” PAW TRACKS

Björk “Volta” ONE LITTLE INDIAN

LCD Soundsystem “Sound of silver” DFA

Radiohead “In rainbows” AUTOPRODUIT

Los Planetas “La leyenda del espacio” BMC/ARIOLA

Yoko Ono “Yes, I’m a witch” ASTRALWERKS

Robert Wyatt “Comicopera” DOMINO

Spoon “Ga ga ga ga ga” MERGE

Caribou “Andorra” MERGE

Bright Eyes “Cassadanga” SADDLE CREEK

Dntel “Dumb luck SUB POP

Au Revoir Simone “The bird of music” MOSHI MOSHI

Burial “Untrue” HYPERDUB

The Twilight Sad “14 autumns and 15 winters” FAT CAT

Thurston Moore “Trees outside the academy” ECSTATIC PEACE

Magik Markers “Boss” ECSTATIC PEACE

Animal Collective “Strawberry jam” PAW TRACKS

VARIS ARTÍSTES

VVAA “After dark” ITALIANS DO IT BETTER

REEDICIONS

Young Marble Giants “Colossal Youth & collected works” DOMINO

Sonic Youth “Daydream nation (deluxe edition)” SMELL LIKE RECORDS

Gui Boratto

Una mica més d'electrònica de ball de la bona i, com no, també del segell alemany Kompakt. Aquest multiinstrumentista i productor brasiler no ha parat d'oferir bombes de rellotgeria des del seu debut de l'any 2004. Se puede bailar i gossar!
Gui Boratto- beautiful life ("Chromophobia" Kompakt 2007)
Gui Boratto- terminal ("Chromophobia" Kompakt 2007)

The Field

La nova proesa del segell Kompakt ha rebut un dels aplaudiments més unànims d'aquest 2007. La casa del techno minimal ha tornat a fer diana. Si amb projectes d'una puresa de so esfereidora ja tenien a tothom a la butxaca només els hi faltava facturar un disc com aquest, farcit de detalls entre tecnològics i orgànics que no deixa igual ni a profans. Des de Suècia amb software.
The Field- a paw in my face ("From here we go sublime" Kompakt 2007)

Burial

Si l'any passat era l'any de la incursió del dubstep a les orelles menys posades al sons de l'underground digital, aquest ha estat l'any de la consolidació. Els debuts de Burial, Kode 9 i Skream colocaven l'enèssima reinterpretació electrònica dels rítmes jamaicans en boca de tots els melòmans àvids de nous sons i etiquetes. Aquest any el misteriós Burial presenta nou disc amb la mateixa foscor. Dense smoke dude.
Burial- ghost hardware ("Untrue" Hyperdub 2007)

Dolorean

Aquest projecte prenia cos després de que Al james, un cantautor de l'estat d'Oregon, s'ajuntés amb un teclista. Així surgia l'embrió d'una banda que aniria augmentat fins a quintet amb els anys. Debutaven l'any 2002 amb "Not exotic" (Yep Roc, 2002) i aquest any han publicat el seu tercer llarg que ja els ha dut atreure el cap en algunes de les publicacions més concurregudes del planeta. Més música d'arrels d'aquella que pot ferir.
Dolorean- Heather remind me how this ends ("You can win" Yep Roc 2007)

Sam Baker

Un interessantíssim autor que ens arriba des de Texas. Entre el country-noir, Tom Waits i Townes Van Zandt, aquest proscrit de les arrels americanes ens regala un dels discs d'americana de l'any. Tot i no ser un xavalet debutava fa tres anys amb "Mercy" (Bull Creek, 2004). Aquest any ha autoeditat el seu segon disc. Una meravella només comparable a dia d'avui amb Mary Gauthier. Deep roots rule.
Sam Baker- odessa ("Pretty world" autoeditat 2007)

Winter Family

Aquest duet entre una israelí i un francès acaba de debutar en llarg aquest any sota l'auspici del reputat segell d'electrònica paisatgística i experimental Sub Rosa. Sobre un subtil llit d'electrònica i instrumentació agradable reciten textes en anglès o hebreu i deixen el cor a punt per una lipotímia. Preciosime mínimal per la vena.
(Merci J. pel xivatazo sobre www.moteldemoka.com, hi treuré suc)
Winter Family- salted slug ("Winter Family" Sub Rosa 2007)

Stephen Malkmus

L'home que liderava un dels dream teams de l'indie ianqui de pricipis dels 90, Pavement. Amb una ja prou dilatada carrera en solitari (4 llargs des de 2001) segueix sonant inconfusible. Sr. Malkmus, sempre serà un luxe rebre'l a la nostra llar.
Stephen Malkmus- baltimore ("Real emotional Trash" Matador)

Pale Young Gentlemen

Una banda de pop teatral, podriem dir. Liderats per dos germans i amb un sol disc autoproduit han telonejat bandes com The Clientele o Beach House. Tot i que el seu so beu dels cabarets centreeuropeus d'entre-guerres el so definitiu els coloca a qualsevol lloc de la geografia indie actual i la partida de neixement els situa als Estats Units amb arrels alemanyes.
Pale Young Gentlemen- fraulein ("Pale Young Gentlemen" autoproduit 2007)

Xiu Xiu

Originàriament eren un duet, aquest cop de Califòrnia. Una de les propostes dins de l'indie ianqui més inconoclasta i per tant inclassificable. En l'era del sincretisme, l'eclecticisme i el revisionisme s'garaeix que hi hagi gent que faci propostes allunyades de qualsevol vértex localitzable fàcilment. Començaven la carrera l'any 2002 i aquest any han editat nou disc.
Xiu Xiu- I do what I want when I want ("Women as lovers" Kill rock stars 2007)
Xiu Xiu- yo yo bye bye (Why? cover) ("The hollows 12"" Anticon 2007)

Club 8

Aquest duet suec debutava l'any 1995 amb un pop delicat en la línia de Sarah Records, entre uns Smiths i la bossanova més popera. Fa unes setmanes ja penjaven un tema del seu últim disc i ara n'oferim un altre en la mateixa línia.
Club 8- heaven ("The boy who couln't stop leading" Labrador 2007)

Beach House

El duet de Baltimore prepara la seva segona entrega. Després de l'acollidor debut de l'any passat, amb un so entre Mazzy Star i la Nico extra-Velvet Underground, la segona entrega promet més veu pròpia però amb la mateixa temperatura.
Beach House- gile ("Devotion" Carpark 2008)

Cortney Tidwell

Si fa unes setmanes presentaven la vertent més pura i reposada d'aquesta noia de Nashville, el bressol de més renom de la música country, ara us proposo una remescla del tema que dona nom al seu únic disc fins avui. Amb una veu que es mou entre la Bjork i la Joanna Newsom menys esquizoides, el tema de gairebé 12 minuts passa pel nostre damunt com un estel d'aquests que aquests dies ens rodejen fins la sacietat.
El link no funciona: Cortney Tidwell- don't let stars keep us tangled up (Ewans Objects in Space remix) ("Piece works" !K7 2007)

Chromatics

Una banda de Portland de música elctrònica propera al disco inclús l'italodisco que vam conèixer fa uns mesos amb la seva aparició al fantàstic recopilatori "After Dark" del segell Italian do it better.
Aquí els tenim fent una interessantíssima relectura d'un clàssic del Bruce Springsteen de 1985.
Chromatics- I'm on fire (Bruce Springsteen cover) ("In the city 12" " Italian do it better 2007)

Dorian

Un altre hit generacional i molt esperançador. Un gran tema.
"Cualquier otra parte" es de Dorian i pertany al seu disc "El futuro no es de nadie".

Destroyer

Si abans parlavem d'un dels altres seus projectes paral·les i compartits, ara ho fem del seu projecte més personal, més durador i el meu preferit. Destroyer és Dan Bejar. Proper a un folk elèctic que passeja per llocs comuns, ell fa que soni inconfusible. Començava fa més de 10 anys i és avpunt de publicar nou disc.
Destroyer- foam hands ("Trouble in dreams" Merge 2008)

Afraid of Stairs

Pontus Wallgren en formava l'embrió. Quan s'hi va afegir Max Sjöholm i altres amics de la seva Suècia natal van editar aquest 7". Des d'aleshores poc més en sabem. Pop de guitarres distorsionades i ràpides com aquelles que sonaven tant bé per una Anglaterra entre el crepúscle dels 80 i el naixement dels 90. Sí, les influències, vàries, són clares però el tema és de clàssic. Genial. Ai, si te hubiese conocido antes...
Afraid of Stairs- not today ("Not today 7" " Labrador 2003)

Swan Lake

La supertrobada canadenca de geniecillos amb Dan Bejar (Destroyer/New Pornographers), Carey Mercer (frog Eyes) i Spencer Krug (Wolf Eyes) es deixava anar l'any passat amb aquest projecte. Fabriquen cançons sense masses pretensions però amb un resultat més que interessant i estimulant. De moment no s'han tornat a animar però aquí ens queda la languidesa d'"All fire".
Swan Lake- all fire "Beast moans" Jagjaguwar 2006)

Working for a Nuclear Free City

Aquest quartet ens arriba des de Manchester. Debutaven l'any passat per donar un nou enfoc al so que havien parit i fabricaven els Stone Roses i els Primal Scream fa una mica menys de vint anys. Ells, però, ho carreguen de baixos inflats, electrònica trotant i altres capes hipnotitzants i molt suggerents. Acaben de publicar el seu segon llarg.
Working for a Nuclear Free City- all american taste ("Businessmen&ghosts" Deaf, Dumb & Blind 2007)
Working for a Nuclear Free City- asleep at the wheel ("Businessmen&ghosts" Deaf, Dumb & Blind 2007)

Black Mountain

La banda de Stephen McBean que neixia després de finiquitar Jerk With A Bomb. Fa un parell d'anys publicaven un dels millors discs de l'any. I no perquè aconseguissin un so únic o actualitzessin un estil oblidat dels 80, no. Ells feien rock, més concretament rock setantero caduc amb uns tocs, això sí, de psicodèlia i molt bones cançons. Acaben de treure nou disc i tot i que aquest tema, de 8 minuts, no és ni de bon troç dels seus millors, és l'excusa perfecte per reivindicar-los.
Black Mountain - Tyrants ("In the future" Jagjaguwar 2007)

Numbers

Un trio de San Francisco liderat per Indra Dunis. Començaven la carrera l'any 2002 al segell d'electrònica Tigerbeat6 i ha publicat els seus dos últims discs a Kill rock stars. Un ball de discogràfiques que ja ens situa una mica per on s'han mogut: indie-rock, new wave, garage, no wave, disco. Una mescla explosiva. Aquí tenim del seu quart disc la seva vertent més noise-rock.
Numbers- kind hole ("Now you are this" Kill rock stars 2007)

The Cave Singers

Una de les sequel·les del desmembrament de Pretty Girls Make Graves, el nou projecte del baixista, Derek Fudesco. Si aquells s'exercitaven en la canya d'un rock deconstruit i el hardcore menys acomodat, aquests es mouen per un folk fosc de nova ona. Aconsellable.
The Cave Singers- seeds of night ("Invitation songs" Matador 2007)