Humanisme i poesia des de Georgia. La tendresa de la vellesa, la cruesa de la pobresa i la duresa de la inmigració. Una pel·lícula realista i delicada que recorda el millor cinema francès i iraní dels 90.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cannes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cannes. Mostrar tots els missatges
13 de febrer del 2013
Depuis qu'Otar est parti... (Julie Bertuccelli 2003)
Humanisme i poesia des de Georgia. La tendresa de la vellesa, la cruesa de la pobresa i la duresa de la inmigració. Una pel·lícula realista i delicada que recorda el millor cinema francès i iraní dels 90.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)