Una de les millors obres televisives dels últims anys. Una sèrie sobre l'hampa, patrocinada per Martin Scorsese.
Atlantic City, anys 20, dies de prohibició. La llei Volstead en marxa mentre hi havia una altra llei, l'autèntica, l'efectiva, que s'encarregava de moure el cotarro i posar l'alcohol en circulació. Enock Thompson (Steve Buscemi) és el tresorer de la ciutat i la figura principal de la funció.
Des de la primera temporada, que serveix com a exercici d'ubicació, s'imposa un estil visual acurat, un ritme aparentment pausat però sobretot classe, molta classe. Ambientada en l'època de manera impecable (decorats, vestuari, context social), dibuixa uns personatges rics i ben definits i, sobretot, uns diàlegs antològics farcits d'intel·ligència. La segona temporada és un festival de trames paral·leles i envolvents. L'acció es diversifica entre Chicago, Nova York i Atlantic City. El guió és d'un nivell reservat a pocs elegits i està farcit de cites lapidàries. En aquesta tercera, sense oblidar tots els encerts de l'anterior, esclata la cruesa i la decadència mentre les relacions personals i les aliances interessades, fonamentals en tota la sèrie, segueixen evolucionant, creant-se o trencant-se, enfortint-se o degradant-se.
Noms com Nucky Thompson, James Darmody, Arnold Rothstein, Chalky White, Al Capone (!), Lucky Luciano, Gyp Rossetti o Joe Masseria ja són part inseparable de l'imaginari col·lectiu de la història de l'audiovisual dedicat a la màfia.
