Una obvietat. Sempre m'han donat bastanta grima els Beatles. I no perquè no siguin bons sinó pels seus fans. I no aquells que adoren els Beatles entre molts altres sinó aquells que amb els Beatles se'ls va acabar l'afició a descubrir bona música. Que els fotin, ells s'ho perden però a mi que no m'atabalin els patètics curts de mires i flipats amb la "millor banda de la història". Ejem. Aquí tenim un tema inmens (inclús les Breeders van fer-ne una versió al seu "Pod") d'un disc inmens, de fet, per mi un dels tres millors discs seus.
The Beatles- happiness is a warm gun ("White album" Capitol 1968)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada