L'homenatge al nom de la banda diu prou coses. Són canadencs i miren als finals dels 80 britànics. Com tants cops diem: sense alumnes no hi hauria mestres. Jo crec que sense homenatges no hi hauria talent heretat. Ells diuen que fan pop atemporal i jo també ho signo. Rascar guitarres i construir melodies no és pas fàcil. I menys, amb gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada