Doncs també me'ls he trobat a Londres. Els omnipresents (en aquest cas, merescudament) també actuaven a la capital britànica curiosament un dia en el que per raons de feina em trobava per allà. La intenció no era anar-los a veure però sí que volia visitar el mític club en la sessió del dia anterior de Pantha Du Prince. Era un dissabte i ens vam topar de cara amb un sold-out estrepitós. Doncs ara sí, aniríem a veure Manel el dia següent. L'entrada de la sala, situada al barri de Shoreditch sota un pont de vies de tren, és fantàstica. Només de fora ja promet i el que s'hi programa està a l'alçada o més amunt.
Manel aquella nit acabaven la mini-gira britànica després de passar per Manchester i Glasgow. El concert també va ser sold-out. La colònia catalana acompanyada de part de l'espanyola va omplir la sala a rebentar. El concert bo, com sempre, sense sorpreses. Els millors professors europeus de pe a pa desordenat i la genial versió de Pulp. Idèntic als que han fet durant tota aquesta gira amb la peculiaritat de que els monòlegs introductoris eren en anglès i els versos del públic també, tot plegat amb un accent d'Olot o Barcelona que tirava enrere. Només em queda que seguir felicitant a una banda que amb una música sense excessives pretensions aparents però amb molt bones cançons i lletres properes però fantàsticament elaborades han tornat a demostrar que en català es pot i, de fet, es fa molt bona música. God save Manel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada