La llista de màrtirs de la música popular és llarga. En la majoria de casos, la pressió de l'èxit i els excessos eren el detonant de despedides precipitades. En el cas de Nick Drake el detonant va ser la hipersensibilitat d'un artista que se sentia incomprès. La seva poesia no va arribar molt lluny i va decidir tirar pel dret. Amb 26 anys, a la casa de camp familiar va ingerir els medicaments necessaris per fugir d'un món que no estava fet per ell. La seva música però s'ha acabat posant al lloc on mereixia. Va fer falta temps però amb només tres discs d'estudi, obres mestres inapel·lables, "Five leaves left" (1969), Bryter Layter (1970) i "Pink Moon" (1972), Nick Drake és una referència obligada per melòmans i músics d'avui. Aquí tenim una peça gravada l'any 1965 que no va escriure ell però que si que mostra el seu art.
Nick Drake- Blues runs the game ("Family Tree" Tsunami LG/Fontana 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada