Una excusa curiosa i mig gratuita per fer una doble reivindicació. La primera: els grans (de primers, 85-91) G'N'R. La segona i més important: contra els/les cretins/es que van als concerts a xerrar. El pitjor de tot és que són aquells que més et recordaran que van ser allà, que van veure i viure aquell concert. Mentira! Està bé anar de copes, alternar, xerrar i cridat inclús. Però, sis plau, quan aneu a un concert respecteu al proper. El vídeo és una caca i la cançó també és fluixeta però, com us he dit, els primers GNR ("Appetite for Destruction" Geffen, 1987) és una peça espontània, fresca, bruta i fascinant. Després el dolar va espatllar una troupe de proxenetes ionquis que haguessin fet millor seguint l'exemple d'altres mites de rock. Però sobretot, als concerts respectem al públic del costat. Han pagat per viure i sentir un concert, no les estupideses del veí.
I ara un dels varis motius perquè a la meva adolescència aquesta gent em va ajudar a estimar la música.
2 comentaris:
La veritat és q sempre q escolto aquesta canço recordo el teu vall imitant al Axl Rose !!!! jejejeje
Hola,
Jo soc timid i no xerro als concerts, de fet no puc pq no penso i per tant no articulo paraules, és per això que m'agradaria que vos, mestre, diguessius 20 mots, noms, signes, de la creme de la creme del proper primavera sound 2009. Aixi els incults, musicalment analfabets, que no pas manca de sensibilitat, ens serà més fàcil, i pq no dir-ho més comode accedir a la perfecció, musicalment parlant, és clar...
Publica un comentari a l'entrada