Ahir ens deixava una de les veus fonamentals de l'americana o el neo-country o l' indie-folk més personal dels 90 i dels primers anys del segle XXI. Com bé diu el Pau, comparteixo que descobrir Songs:Ohia en dies del primer Bonnie 'Prince' Billy o quan Bill Callahan era Smog era una benedicció. Veure'l i viure'l en un concert gairebé privat a La Bôite de Barcelona no feia més que confirmar que era i serà un nom cabdal de la música contemporània americana. En els últims anys ens han deixat altres noms que han creat alguns dels discs més meravellosos dels penúltims anys. Mark Linkous (Sparklehorse), Elliot Smith o Vic Chestnutt eren els precursors d'una altra mort que no fa més que confirmar que hi ha gent que l'emoció extrema que bolca en les cançons no és compatible amb una vida saludable. We'll miss, we'll have you.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada