El director d'American History X torna a fer un retrat desolador del món actual. Amb un film ple d'artificis parla, mitjançant un professor modèlic d'un institut marginal, de la soledat, la manca d'afecte, les misèries, els traumes i els desajustos emocionals de la adolescència i la societat d'avui. Un contingut pretenciós i compromès que es difon amb els efectismes de la mescla de formats, a estones proper al documental i d'altres al videoclip entre altres registres que resulten en un discurs dispers. Segons Tony Kaye no hi ha salvació possible. El film és criticable però no està malament. La intenció i les actuacions, el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada